Sóc de l'oest - El Fill del Mestre

Sóc de l'Oest

M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions.

Sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont.

Sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar,
esperant l’endemà
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

Vinyes verdes vora el mar - Josep Maria de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar

"...Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…"

Josep Maria de Sagarra

Cançó a Mahalta - Màrius Torres

Canço a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Màrius Torres

Res no és mesquí - Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí

"...Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja..."

Joan Salvat-Papasseit